L'Europa dorment

Silenci, no la despertèssiu pas... És Europa, aquí present, qui dorm. Un son lleuger i feixuc alhora, una letàrgia inacabable i aclaparadora. Europa dorm: no està en la plena capacitat de les seves facultats, es troba mancada d'energia i sense la voluntat suficient per avançar en la direcció correcta. Què està pasant? Qui n'és el responsable?
Si et passeges per les seves ciutats et trobaràs que la gent està ensopida, no hi ha vida dins Europa! Et mous i ensopegues amb un cos mort, un pes inútil que impedeix l'avanç inevitable del progrés, el camí està bloquejat i ningu té la més mínima intenció de fer-hi res. Per què? Busca una cara alegre, un nen ple de vida i et trobaràs amb gent exhausta.
Es tracta d'un problema molt greu, de difícil solució, però el pitjor de tot és que sembla que a ningú li interessi que les coses vagin bé. Et passeges per Europa i a ningú sembla tenir el més mínim interès a aconseguir un lloc grat per viure. La gent s'acontenta amb la carronya que queda desprès de de la guerra fraticida que ha malmés la voluntat de viure en aquest continent de gel.
Desolació, en això s'ha convertit aquesta antiga fortalesa de la llum.L'erosió de la vida ha estat tan aclaparadora que ningú s'ha dignat a fer cap intent de reconciliació i ens trobem enmig de pugnes tradicionals que ningú té el més mínim desig de solucionar: als europeus ens agrada la lluita, som carn de conflicte. No en va la filosofia va nèixer i crèixer a Europa, ja que ens encanta la discussió inútil!
Mira, allà hi ha un europeu! Acostem-nos-hi amb cautela, a veure que diu... Passeja tranquil, fumant d'amagat, tot nerviós (camina tant ràpid que quasi no el podem abastar. Imagina't si estiguès intranquil...). Compte! Ens ha vist. S'acosta... amenaçador. O potser no? qui ho poguès saber? Essent com és un europeu...
-Hola, -diu-. Què us ha dut aquí? No us havia vist mai.
-Jo, sóc un sociòleg -menteixo.
-Ah! Molt bé.
S'allunya, sota l'ombra de la sospita. El deixem, no en traiem res. Ara, reflexionem sobre la identitat europea: què és això? Existeix realment? Qui són els europeus? Que en podem esperar?
Amb el cor oprimit, transmeto el meu missatge (resultat de profundes cavilacions) al meu veí. Som una comunitat de veïns mal avinguts. Tots estem en desacord amb el veí immediat i d'acord amb el següent. Seriosament, us podeu arribar a imaginar que aquest grup heterogeni de pallassos de circ amb pretensions de glòria pot arribar enlloc sense aportar la mén petita contribució?
Europa està morta, ja no dorm. Aquest dinosaure, relíquia de temps passats no es mou i ens podem permetre el luxe d'usurpar-ne els més preciats talls de carn. Una societat erma s'abalança contra uns pocs insectes indefensos. Res de tot això hauria de ser real, però cap mà s'ha atrevit a reaccionar en contra de la voluntat general.
Hi ha un ritual que podria ser efectiu. No ens assegura res, no aconsegueix cap objectiu lloable, però manté la gent entretinguda i il·lusionada: s'anomena "eleccions". La democràcia és el fantasma d'Europa. La llibertat ha deixat el seu tron lliure i qui l'ha ocupat és la misèria que omple els cors de les persones.
Europa dorm, quan es despertarà?