A on condueix una política sense ètica?

Una política sense ètica no es una política sense moral, en altres paraules, sense un diccionari elaborat del que s’escau i el que no; una política sense ètica es una política sense un codi de convivència que ens asseguri una certa continuïtat i estabilitat. En principi, es podria pensar que l’objectiu de la política és la gestió dels recursos i dels serveis en un determinat territori; en realitat, l’objectiu de la política és la seva pròpia supervivència. Un determinat règim polític pot ser solidari o insolidari, això entra en el camp de la moral; però un règim polític té èxit si no és substituït per un altre.

Arribats en aquest punt, ens podem preguntar: on hi intervé l’ètica?, com contribueix l’ètica en l’èxit de la política? Una possible resposta emfasitzaria l’aspecte humà de la política: un règim humanista que pretén la felicitat general i l’ordre cívic entre els seus integrants tindria bona acceptació i evitaria el rebuig del poble. Però la realitat ens desmenteix aquesta hipòtesi: no tots els governs cruels són abolits, i no tots els governs amables són respectats. S’ha de trobar una altra solució. El que és clar és que no es pot negar l’existència de conflictes: la lluita per la supervivència en el món que ens envolta i amb els competidors que ens acompanyen dóna lloc a drames terribles i reaccions ingrates. Per tant, són necessaris uns criteris comuns per evitar el col·lapse de les estructures socials existents. Aquests criteris s’han d’integrar en la vida política, i l’objectiu de la política és vetllar per la seva conservació; ja que els mencionats criteris contribueixen a allargar l’esperança de vida de l’equilibri social present.

Hi ha una gran diversitat per escollir entre diferents conjunts de criteris, i cada opció dóna lloc a climes diferents. Però s’ha de fer notar que no estem sols al món i no hem de buscar únicament un sistema de vida que ens sigui el màxim de favorable, s’ha d’estar atent a les circumstàncies de l’entorn per adaptar-se millor i ser compatibles amb els nostres veïns. Es pot disposar del millor sistema ètic imaginable, però en un entorn inadequat ens pot portar a la ruïna. L’objectiu de la política és, en conseqüència, trobar un codi fort i perdurable; sense aquest codi ens veiem abocats a l’extinció. Es pot concloure que una política sense ètica és com una política amb una ètica dèbil, i ens condueix a una absència de futur, a l’atzar i al caos, on serem absorbits o directament eliminats del joc.