Sobre la llibertat individual

La llibertat individual consisteix a tenir l’autoritat suficient per a conduir la pròpia vida. En conseqüència, se’ns priva de la llibertat quan se’ns tutela de forma irrespectuosa i se’ns impedeix actuar segons els nostres criteris. Aquesta situació es dóna quan, per part de l’entorn social, es sotmet l’individu a decisions alienes i se’l priva de tota possibilitat d’exercir cap influència sobre la seva condició personal. No obstant, no se’ns permet actuar amb absoluta impunitat en tota situació ni exercir la nostra ambició per davant de qualsevol altra opinió. Això no contradiu la llibertat individual, ja que aquesta implica una responsabilitat davant la comunitat. La llibertat col·lectiva es podria entendre com la llibertat individual de tots i cadascun dels membres de la comunitat, no només la d’un grup reduït.

En una societat dinàmica com la que gaudim en l’actualitat, l’exigència de submissió a la comunitat és un fre al desenvolupament comercial i a la flexibilitat que permet una ràpida adaptació a les situacions imprevistes i de considerable perill. D’aquest fet se n’extreu que en una societat on no es respecta la llibertat individual esdevé una societat rígida i fràgil, on la no acceptació de divergències respecte a l’autoritat centrat degrada la convivència fins extrems insostenibles. La llibertat individual, com és entesa actualment, representa l’estímul necessari i suficient per aconseguir l’equilibri entre les diferents voluntats i conservar-lo de forma perdurable. Si això és així, és pel simple fet d’haver-se superat un límit en la capacitat d’una comunitat d’absorbir els diferents conflictes que els seus components són capaços de generar.

Una dada que no podem obviar és que sempre són les opinions dissidents i herètiques les que, per la seva manifesta excentricitat, ens ofereixen les solucions més impensables quan ens crèiem perduts enfront una dificultat de caire insòlit. En aquest sentit, un grup social dòcil es troba indefens quan es canvia la direcció del poble. L’autoritat dels líders sols és útil quan rep les crítiques més incisives del poble, perquè només aquest mètode permet discriminar les autèntiques decisions constructives de l’abús de poder i l’arbitrarietat en el judici. Fins aquí, estem d’acord en que la llibertat individual garanteix la bona salut en una societat que té l’ambició de mantenir-se estable en el temps respecte a les comunitats veïnes i respecte a l’equilibri intern. Això si, sempre que s’eviti la lluita extrema i la intransigència d’una minoria bel·licosa respecte l’entorn global.